Propostes en l’àmbit de les diversitats funcionals i la inclusió social

Aquest document és la transcripció de la intervenció de la Crida per Valls – CUP en el debat sobre discapacitat i moviments socials organitzat per Acció Cívica Antibarreres Socials del Camp de Tarragona (ACABS) i el programa radiofònic “Societat Limitada” de la cadena COPE Tarragona-Reus, celebrat a la biblioteca de Valls el 15 de maig del 2015.

Els apartats i preguntes van ser suggerides pels organitzadors.

PART 1: MESURES EN L’ÀMBIT DE LA DIVERSITAT FUNCIONAL.

– Mesures per la millora de l’accessibilitat de la ciutat.

El 2007 la CUP va demanar el Pla d’Accessibilitat de Valls del 2002: vam estar quasi dos anys buscant-lo per l’Ajuntament perquè s’havia perdut i ningú sabia on era; quan ens el vam llegir, ja tenia parts desactualitzades. Això evidencia la prioritat política en aquest àmbit. Durant aquella legislatura les demandes de veïns perquè s’adaptés la Crt/ Montblanc van aconseguir activar el Pla i es va començar a actuar en barreres arquitectòniques, arreglar aquesta via i altres actuacions: sense mobilització i fiscalització per part de la societat civil no s’avançarà perquè no és una prioritat pels partits i sempre hi ha urgències de més interès polític.

Aquesta legislatura la CUP ha demanat que al Pla de Mobilitat s’inclogui un Pla d’Accessibilitat amb mesures per als col·lectius amb diversitats funcionals i la resposta del govern ha estat que no. Quan la Generalitat ha donat el vist-i-plau al Pla de Mobilitat, ho ha acompanyat amb la recomanació que l’Ajuntament actualitzi el Pla d’Accessibilitat actual. Així doncs, aquesta revisió és un tema central de la propera legislatura, perquè en aquesta no s’ha fet res. Només amb els partits de l’oposició no n’hi haurà prou. L’activació social és l’única garantia.

– Iniciatives per promoure el treball de les persones amb diversitat funcional.

1. Plans d’ocupació municipals en els àmbits de la rehabilitació d’habitatges, comerç (fires) i torrents: són exemples d’àmbits laborals que depenen de l’Ajuntament on cal aplicar un percentatge d’ocupació de persones amb diversitat funcional.

2. Promoure en l’àmbit privat la contractació de persones amb diversitat funcional: les empreses no coneixen els avantatges fiscals que té, cal una campanya de promoció activa des de Valls Genera.

3. Clàusules socials en les contractacions públiques: s’ha de demanar que les empreses demostrin el compliment del percentatge obligatori de contractació amb diversitats funcionals i bonificar en els concursos les empreses amb polítiques d’ocupació activa en diversitat funcional.

4. La ciutat ha perdut àmbits laborals públics que permetrien l’ocupació en diversitat funcional, com la jardineria. Aquest és un motiu més per estar en contra de les externalitzacions i proposem remunicipalitzar tots els serveis i aplicar percentatge d’ocupació amb diversitat funcional. El macrocontracte que CiU i ERC van fer per construir l’aparcament del Pati, on es va ajuntar la gestió externa d’aparcaments, escombraries, neteja i jardineria, ens ha hipotecat durant 40 anys. Només n’han passat 10, però proposem estudiar el cost de la remunicipalització i com es podria fer, com han fet altres municipis.

Un exemple de política laboral en aquest sentit és l’empresa pública SamVias: es va fer una aposta d’èxit en el seu moment i s’ha d’ampliar a altres àmbits laborals.

5. Aposta per la cogestió d’equipaments amb les entitats del tercer sector: podem crear ocupació en diversitat funcional (consergeria, secretaria), guanyant la implicació dels col·lectius i les entitats en la gestió d’equipaments i serveis.

– Convocatòria, o no, d’ajuts a entitats.

És un dèficit de la ciutat: cal una convocatòria pública de subvencions per a entitats socials, i no ajudes puntuals quan venen eleccions. Per això la CUP va promoure el Fons Social Germinem, perquè hi havia entitats amb una gran càrrega social a les espatlles que mai havien rebut ajuda pública.

Igual d’important és l’acompanyament tècnic i generar espais de debat,entre les entitats del sector i d’interlocució amb l’ajuntament. Les entitats no es coneixen prou entre elles ni l’activitat que fan.

El PLIS no va incorporar espais pel debat i coneixença d’entitats i els seus projectes. La Taula de Cohesió social que s’acaba de crear està morta: ha de ser un espai liderat per entitats i no per l’administració, de debat i proposta.

– Mesures –si s’escau- per rebaixar els nivells actuals de copagament dels serveis de la llei de la dependència que depenen dels municipis (per. Ex. L’ajut a domicili).

Aquest pot ser un debat important a la Taula Cohesió Social i s’hauria de debatre seriosament perquè és un tema gros i una aposta econòmica important, no pot quedar en un comentari electoral, les entitats haurien de posar-lo sobre la taula i pressionar perquè es tracti i aportar propostes i discurs.

PART 2: MESURES EN L’ÀMBIT DE LA POBRESA I ELS SERVEIS SOCIALS.

Suport a les entitats que es dediquen a fer tasques d’atenció a la pobresa.

Ajudes d’urgència

Proposem un Pla de Xoc per paliar els efectes de la pobresa i la marginació:

1. Els Serveis Socials estan saturats i no estan donant sortida a les emergències de la pobresa perquè no hi té els serveis adaptats. Ho estan assumint les entitats i per això cal un suport directe de diner públic i línies fàcils i ràpides de finançament de les necessitats urgents que es troben al dia a dia.

2. Augment pressupostari de serveis socials: estem atenent el 20% població i un de cada quatre vallencs és pobre, no n’hi ha prou amb el pressupost més alt que mai.

3. Contractació de tècnics: integradors i educadors socials, dinamitzadors comunitaris, etc. Estem lluny d’altres ciutats.

4. Aliança de treball amb les entitats del 3r sector. Pla de treball públic-privat, amb equips estables.

5. Impuls de polítiques socials comunitàries. No resoldrem la pobresa atenent només individualment, apostem per actuar col·lectivament.

6. Convertir els barris en espais d’integració social, amb una xarxa de centres cívics potents, gestionats pels veïns, on hi hagi un treball d’equips de cohesió i integració social. No és tant car.

En la legislatura 2011-2015 la CUP ha presentat tres documents de propostes per combatre la crisi:

  1. Propostes de promoció econòmica (12 propostes)
  2. Propostes contra la pobresa i l’exclusió social (60 propostes)
  3. Proposta d’Assemblea de persones aturades i treballadores precàries de Valls (7 objectius)

Mesures per donar suport a les famílies desnonades o a punt de ser-ho.

Hem aconseguit que el Pla Local Habitatge inclogui una línia d’ajudes per a famílies desnonades però això s’ha d’aplicar immediatament, no cal esperar 4 mesos a l’aprovació final. Com sempre la millor garantia per assolir-ho és la pressió social.

Activem ja la borsa de masoveria urbana que també hem aconseguit incloure al Pla d’Habitatge: se’ns han posat en contacte propietaris que ho volen fer i la PAH hi està interessada: cogestionem-ho amb ells, facilitem, donem eines, no ens esperem més, es pot començar demà.

Violència de gènere.

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones està funcionant, però el problema va més enllà: la violència de gènere en les noves generacions és molt forta, es reprodueixen patrons de relacions de parella masclistes. L’educació és clau: calen recursos i eines pels instituts per treballar-ho.

Altres

Els Plans d’ocupació municipals han de permetre la inserció laboral. Han de ser part d’un circuit d’inserció sòcio-laboral. No podem fer com la Generalitat que s’acaben els plans i prou, hem de crear una xarxa d’empreses que ocupi qui ha passat i s’ha format amb aquests plans d’ocupació, les empreses s’han de nodrir d’aquests treballadors.

Hem de detectar on generar ocupació i intervenir-hi per inserir socialment, per això proposem els àmbits de la rehabilitació d’habitatges i torrents, perquè hi ha d’haver treballadors i empreses en aquest àmbit si hem d’aplicar tot el què hem dit que farem al POUM i al Pla d’Habitatge.

Sobre pobresa infantil cal un Pla municipal de la infància: el PSC hi ha insistit, des de la CUP ho compartim i ho portem al programa.

Portem 4 anys insistint que el Consell Econòmic i Social incorpori l’àmbit «social», la cohesió i la inserció social, perquè precisament allò interessant era lligar-ho amb l’àmbit econòmic. Però el govern ens ha deixat clar que només volen tractar temes econòmics.

PART 3: INTERVENCIÓ FINAL

Hem de passar a governar-nos i això vol dir donar pas a les entitats del tercer sector, que coneixen molt bé la realitat i les problemàtiques dels col·lectius: també han de decidir sobre les polítiques públiques. Això no vol dir externalitzar la responsabilitat, que és el què fa la dreta. Hem de sortir del model assistencial, que només busca contenir els efectes de la pobresa però no els soluciona.

El programa hort ha estat molt bé però no podem estar 4 anys dient que bé ho hem fet, hem de multiplicar aquests programes.

Ens cal una aliança amb les entitats del 3r sector perquè la política és vivencial i a l’Ajuntament ningú pateix la marginació i la pobresa. Els partits també viuen al marge de la realitat de la diversitat funcional i de la pobresa i pel davant sempre hi haurà altres prioritats polítiques. Sense una xarxa fortes d’entitats socials que marquin les prioritats, això no canviarà. Per això cal enfortir aquests col·lectius organitzats, generar espais de trobada i de treball entre ells, i donar la oportunitat que incideixin en les polítiques públiques.

societatlimitada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s