Ètica i Compromisos: Entrevista de Bonaventura Camps a Francesc Martinell

Bonaventura Camps: En campanya electoral ja sabem que les paraules ho aguanten tot, i tothom utilitza la paraula ètica més enllà que després la pràctica res té a veure amb l’escrit. La pregunta és: per quin motiu cal creure amb la proposta d’ètica que la CUP proposa i quines son les propostes mes importants per què això sigui?

Francesc Martinell. Tal i com apuntaves, existeix una gran diferència entre el que alguns diuen i després fan, però discrepo quan apuntes que molts utilitzen la paraula ètic. Malauradament aquest concepte està força en desús, està desapareixent com a concepte arrelat a l’acció social i política. Tot acaba en declaracions de bones intencions, promeses i paraules buides de contingut. Cal recuperar l’ètica com a denominador comú de la praxis política en un marc de transformació social.

Des de la CUP sempre diem que estem aquí per impugnar el règim i és que des del nostre punt de vista no tan sols hem de canviar la manera de fer política sinó també el marc a partir del qual es regeix el sistema polític actual. Moltes de les actituds reprovables d’alguns càrrecs públics, sense que això els eximeixi de culpa, són fruit d’un sistema poc democràtic, opac, injust, arbitrari i desigual que facilita, sinó incita,  al comportament poc ètic per part de la classe dirigent. Nosaltres defensem una solució participativa que apoderi a la ciutadania i retorni la sobirania al poble. Un procés de ruptura democràtica que acabi amb l’actual règim.

Aquest procés de radicalitat democràtica neix de la voluntat i necessitat de regenerar el sistema polític actual. Per això individualment i com organització política assumim un seguit de compromisos que posem en pràctica, des de fa anys, en el dia a dia de la nostra activitat política. Parlem del Codi Ètic de la CUP que preveu vuit aspectes bàsics que contribuirien, en el seu conjunt, a crear un sistema polític més just, socialment acceptable, generador de confiança i per tant més ètic:

Ens comprometem a promoure la transparència, ha ser el canal que connecti l’ajuntament amb la ciutadania per què tothom té dret a saber que passa dins les nostres institucions. Nosaltres vivim la política amb vocació de servei, no volem ni fer carrera ni apoltronar-nos ni fer-nos rics per això si governéssim i tinguéssim una dedicació completa ens limitaríem el sou a 2´5 vegades el salari mínim interprofessional i  els nostres mandats no durarien més de dues legislatures. Els regidors i regidor de la Crida per Valls CUP no podran tenir duplicitat de càrrecs en les institucions ni en la mateixa organització i en el cas de ser d’obligat compliment (Consell Comarcal), si hi ha ingressos econòmics aquest es destinaran a projectes socials com ja hem fet aquesta passada legislatura creant el projecte Germinem. Els càrrecs electes ens comprometem també a no utilitzar els recursos públics, ni fer us de la informació privilegiada, per finalitats personals, privades o lucratives. No acceptarem regals de cap empresa i/o institució i no accedirem a cap organisme públic o privat que hagi estat supervisat o hagi estat creat en virtut dels poders que el càrrec conferia en un període de 8 anys, a comptabilitzar a partir de la finalització del mandat. No creiem en aquest sistema de portes giratòries.

La Crida per Valls-CUP es compromet també a vetllar per afavorir mecanismes de democràcia directa i participativa com ja vam intentar aquesta passada legislatura promovent la modificació del ROM i el reglament de participació ciutadana. Finalment, ens sentim orgullosos també de ser independents i no dependre dels grups financers. Nosaltres no sol·licitem cap crèdit bancari per finançar la candidatura ni per les campanyes electorals i anualment farem públic el nostre balanç econòmic, el cost de la campanya i la renda dels regidors i regidores.

_MG_8496

B.C. En filosofia, l’ètica com a doctrina és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. Molts es limiten a considerar l’ètica només des del comportament individual, o sigui des de l’actuació personal, però molt més important és que els governants actuïn amb estricte compliment de les promeses per els que han estat escollits. La pregunta és: Com garanteix la CUP que complirà les propostes per les quals han estat votats?

F.M. Nosaltres som coherents i rigorosos en el compliment del nostre projecte polític (la nostra trajectòria ens avala), no juguem amb ambigüitats i no fem promeses electorals sinó propostes. Les campanyes electorals  dels partits clàssics s’han acabat convertint en autèntiques cartes als reis mags, s’erigeixen com a salvadors del poble com si aquest no sabés què vol i què necessita. I aquest punt és clau per entendre la diferència entre el projecte polític i social de la Crida per Valls-CUP i la resta de partits. Nosaltres rebutgem aquest sentit paternalista de fer política i defensem que el centre d’acció i de decisió política rau en els ciutadans.

Nosaltres com a individus i organització posarem tot l’esforç en fer possible tot allò que proposem, però la millor garantia és la força de la gent. Sempre diem que un, dos o dotze regidors no poden fer la feina de tot un poble, cal que tothom aporti el seu compromís per tirar endavant un projecte polític rupturista que té com a finalitat la transformació social. Nosaltres tenim un criteri propi i a partir d’aquí fem les nostres propostes, però el model que nosaltres defensem passa per establir mecanismes de democràcia directa i participació. La Crida per Valls-CUP no vol el poder per ella, el vol pel poble.

Sabem que per assolir aquest nivell de consciència col·lectiva cal fer molta pedagogia i explicar molt bé quin són els avantatges d’aquest model. I des de la CUP ho sabem molt bé i per això vam impulsar el projecte polític de  la Crida per Valls-CUP. En un procés de reflexió interna vam veure la necessitat d’ampliar el projecte polític sumant noves persones i dedicar més energia al treball de carrer. Estem convençuts que aquesta manera d’entendre la política genera espais de decisió col·lectius que apoderen a la ciutadania i acaben teixint xarxes de suport que generen confiança i compromís.

Retornant a la pregunta de com la CUP pot garantir el compliment de les més de 300 propostes que han sorgit fruit del treball de molta gent, la resposta és clara: amb el compromís dels vallencs i vallenques i per descomptat amb el compromís de totes aquelles persones que formem part de la Crida per Valls-CUP. Vallencs i vallenques que no cessarem mai d’insistir en el nostre compromís per assolir la triple sobirania: nacional, social i econòmica. 

_MG_8493

B.C. El Codi Ètic és un compromís assumit per totes les persones que formen part de la CUP. Quines propostes immediates proposarà la CUP, governi o no, perquè aquesta ètica de la que tots els partits s’omplen la boca sigui un objectiu creïble, honrat i valedor de la democràcia directa i participativa?

F.M. A part d’assumir col·lectiva i personalment tots els compromisos establerts en el nostre codi ètic, proposaríem la modificació del  ROM i el reglament de participació ciutadana com ja vàrem fer a l’inici de l’anterior legislatura. Aquests són dos elements clau que van en la línia del nostre compromís: afavorir mecanismes de democràcia directa, transparència i participació ciutadana. Per nosaltres és clau establir mecanismes de radicalitat democràtica que contribueixin a generar espais de confluència i decisió col·lectius que apoderin la ciutadania.

Aquesta és l’única manera de contrarestar la lògica del poder i per això els fa tanta por que la ciutadania s’organitzi i participi. Mirem sinó que ha fet el govern de convergència durant aquest darrers 4 anys de majoria absoluta. S’ha omplert la boca parlant de participació ciutadana quan en realitat el que ha fet és controlar i regular tots els espais de participació, convertint-los en espais informatius de la gestió del govern o dels càrrecs de confiança on gairebé ningú podia opinar perquè la feina ja era feta o perquè realment tothom sabia que les seves propostes quedarien en un calaix com va passar en el consell econòmic i social. Per això finalment la CUP va decidir abandonar el consells de participació perquè eren una autentica presa de pèl.

Entrevista de Ventura Camps a Francesc Martinell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s