[OPINIÓ] La vaca de la mala llet

Francesc Martinell cap de llista Crida per Valls Cup br

Darrerament ha aparegut a les noticies que el Banc d’Aliments i “L’obra Social de la Caixa” inicien la campanya Cap nen sense bigoti per tal de recollir llet pels més necessitats. L’entitat bancaria ja ha fet una donació per valor de 100.000 litres de llet i entre els dies 20 i 24 d’abril (per Sant Jordi) la Caixa ha convertit les seves oficines en seus de la beneficència. I no solament això, sinó que també podrem fer microdonatius que honradament ingressarem a les arques privades d’aquest mateix banc. El que no han dit és si també ens cobraran comissió per la transferència.

La imatge és delirant: milers de catalans i catalanes acudint a unes oficines bancaries engalanades de propaganda financera que assegura millorar la teva qualitat de vida i el teu negoci, entregant brics de llet als empleats de banca de la Caixa. Els mateixos empleats que un dia, per ordre dels amos, van fer signar les preferents als nostres avis i padrins; els mateixos que ens van vendre la millor hipoteca; els mateixos que avui executen hipoteques i desnonen a famílies senceres, els mateixos. Això és tenir mala llet.

Seguim. A qui comprarem la llet? Als productors? Comprarem els excedents de llet que anualment és malmeten per mantenir estable el binomi oferta – demanda? La resposta és NO. Comprarem la llet a les grans marques distribuïdores, les mateixes que recentment han estat sancionades per pactar els preus de compra als productors i que han obligat a tancar multitud de petites ramaderies que no podien fer front als preus que dictaven els mercats controlats per aquestes mateixes empreses.

Sembla mentida que un gest tant aparentment altruista, inofensiu i solidari  amagui una lògica tan perversa. Així és el sistema. La Caixa busca netejar la seva imatge, que la gent la relacioni amb la seva obra social i el sistema perpetuar un model social basat en l’assistencialisme i la beneficència, utilitzant, clar està, l’encomiable solidaritat del poble català. Llet pels pobres a canvi de publicitat, comptes d’estalvi (diners), vots, voluntaris, etc. La instrumentalització de la pobresa i el patiment de la gent és un acte de cinisme.

Nosaltres no volem llet, volem la vaca! No es tracta de tractar el símptoma sinó d’erradicar el problema. Volem polítiques publiques decidides, orientades a tallar d’arrel el problema de la pobresa, sigui quina sigui la seva expressió. Apoderar les persones i dotar-les de recursos per poder fer front a les dificultats en comptes de deixar-los en mans de la solidaritat i perpetuar la seva dependència. Campanyes com aquesta són necessàries sí, però no són suficients per resoldre el problema de fons i sobretot no poden ser, en cap cas, l’acció única i definitiva que suplanti les polítiques públiques.

Malauradament però aquesta és la tònica en les polítiques liberals de governs com el de CiU, que amb el beneplàcit de partits suposadament d’esquerres, aproven, any rere any, pressupostos que no inclouen finançament per aplicar mesures socialment justes, orientades a solucionar el problema de fons: la desigualtat social. Com diria la vaca de Pere IV: Quan jo m’esmerço en una causa justa / com mon Tell sóc adusta i arrogant: / prou, s’ha acabat! Aneu al botavant / vós i galleda i tamboret de fusta.

Francesc Martinell, cap de llista de la Crida per Valls-CUP

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s