Entrevista a Francesc Martinell Urgell

Alcaldable de la Crida per Valls-CUP a l’Ajuntament de Valls

31 anys; Educador Social; militant de la CUP, delegat sindical de la CGT i membre del col·lectiu DASC (Defensem l’Acció Social i Comunitària).

  1. En l’assemblea celebrada el passat diumenge 15 de març, va ser escollit per ocupar el número u a la llista de la Crida per Valls-CUP. Que va significar per vostè?

Suposa un pas més en el meu compromís social i polític. El fet d’anar de número u és una qüestió purament de necessitat organitzativa de la llista electoral i el que cal destacar és el projecte en el seu conjunt i l’equip de treball que hem format per liderar aquest projecte polític.

  1. Com afronta estar al capdavant de la candidatura?

Ho afronto amb il·lusió, respecte, compromís i tranquil·litat, sabent que hem aconseguit crear un equip de persones que comparteixen aquest compromís i que estan disposades a treballar per transformar la nostra ciutat. M’agrada destacar el fet col·lectiu per sobre del individual, sense aquest equip de persones no m’hauria plantejat la possibilitat de formar part de la llista.

  1. Quina repercussió, en clau personal, tindrà per vostè?

Un dels criteris d’elaboració de la llista té a veure amb la disponibilitat dels qui participem d’ella. En aquest moment la meva feina i la meva situació personal em permet assumir aquest compromís polític tot i que evidentment ens obliga, a mi personalment i a la resta de l’equip, a organitzar-nos el temps en base aquest compromís. Novament però, cal destacar l’equip com a forma organitzativa, la nostra manera de treballar facilita la redistribució de tasques, disminueix la carga de treball personal, amplia les mirades i enriqueix el debat previ a la presa de decisions.

  1. Quin creu que han estat els principals encerts i els principals errors de la darrera legislatura?

Si ens fixem en l’acció de govern hi han fets concrets que ens han agradat més i altres menys, és evident, no som dels que diem NO de manera sistemàtica perquè les accions les emprengui un o altre diferent a nosaltres. Sempre hem intentat fer aportacions constructives a tot allò que des de l’equip de govern s’ha proposat i participar activament de les decisions en les que se’ns ha respectat la nostra opinió. Un exemple és el POUM on la voluntat de diàleg del govern ha estat manifesta i ha acabat incorporant parcialment algunes de les nostres reivindicacions, com ara la calendarització d’un creixement que prioritzi els espais buits urbans i zones al voltant del Barri Antic.

Tanmateix la majoria de fets que considerem errors, salvant fets concrets, tenen a veure amb la contraposició de models polítics i socials. El model actual basa les seves polítiques en el creixement com a garant de la societat del benestar i en base aquest criteri executa les seves polítiques. Nosaltres en canvi no volem canviar unes polítiques per unes altres, volem canvis profunds, de cultura política, de concepció d’allò públic, de transformació social, amb l’objectiu de revertir l’estructura social tan desigual i injusta. Això que pot semblar un debat filosòfic que s’allunya de la realitat quotidiana dels ciutadans és el que en realitat està marcant el nostre futur com a societat, com a ciutadans i com a poble. I tenim exemples significatius que el model que representa CIU no és vàlid per seguir gestionant les necessitats i demandes creixents de la població: a Valls el 20% de la població són usuaris dels serveis socials; la gestió de la pobresa es deixa en mans d’entitats assistencialistes en comptes d’intentar articular respostes decidides des la l’administració pública o l’exemple flagrant de negar-se a reformular el Reglament d’Ordenació Municipal, un instrument que pot regenerar el concepte de democràcia participativa.

  1. Quin és el full de ruta que, des de la Crida per Valls-CUP es proposen seguir?

Nosaltres anem pas a pas perquè volem arribar lluny. Fins ara hem realitzat diferents assemblees que ens han permès fixar les bases d’aquest renovat projecte polític i crear grups de treball que actualment estan elaborant el programa electoral. Els eixos sobre els quals treballem formen part de l’ideari de l’esquerra transformadora i en aquest sentit posem l’accent en les polítiques socials, la lluita contra les desigualtats, la participació ciutadana, l’economia social, l’educació, el dret a l’habitatge, el dret a un treball digne i l’alliberament nacional.

IMG-20150301-WA0018

  1. Quins creu que han estat els principals dèficits en la política social de Valls?

La manca d’un pla estratègic de ciutat que coordini, de forma transversal, diferents àmbits relacionats amb les polítiques socials: serveis socials, habitatge, treball, educació, urbanisme, economia, etc. Actualment el govern tracta aquest àmbits de forma independent i inclou dins d’algun d’ells una part relacionada amb les polítiques socials i al nostre entendre hauria de ser a la inversa: el concepte de polítiques socials hauria de ser l’eix que vertebri el pla d’acció del govern en el diferents àmbits. I tenim els instrument per fer-ho, com per exemple el Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social. Aquest hauria de ser el paraigües sota el qual s’hauria d’articular l’acció de govern però malauradament ens trobem que CiU ha segrestat aquest model i l’ha buidat de contingut.

Aquest Pla actualment serveix per fer unes jornades anuals per a professionals del sector, per recollir dades molt útils i necessàries i impulsa programes que nosaltres hem recolzat com el Programa Hort o Dóna Fil, però no és suficient. Valls segueix sent una ciutat multicultural on poc o res es fa per gestionar la diversitat i esdevenir una ciutat intercultural; la gestió de la pobresa es fa a través d’entitats que cobreixen les necessitats bàsiques assistencials en comptes d’apostar per unes polítiques públiques integrals i decidides; s’ha destinat una partida pressupostària de 100.000€ per atreure noves empreses dels quals no s’ha invertit pràcticament res, en comptes d’apostar per polítiques d’auto ocupació o models de cooperativisme; s’han destinat molts diners provinents de la Llei de Barris en no sabem ben bé què en comptes de cercar alternatives que aturin el  deteriorament progressiu del Barri Antic; s’han obviat les conclusions d’un estudi demolidor, pel qual l’ajuntament ha pagat, sobre la segregació escolar, en comptes d’intentar pal·liar aquesta realitat fixant uns nous criteris d’assignació de places que posin fi a una situació de desigualtat d’oportunitats; etc. 

  1. En aquesta, mateixa línia, com intentarien arreglar aquest escenari durant la propera legislatura?

En bona part dependrà dels resultats que obtinguem i la capacitat d’incidència en les polítiques municipals, però per nosaltres la política institucional no ho és tot i en aquest sentit seguirem treballant per fer-nos forts als barris, places i carrers. Vivim temps difícils en que hi ha una gran desafecció a la manera convencional de fer política i els ciutadans reclamen poder participar activament de les decisions que els afecten, tot i que sovint no gosen per por o desconeixement entorn al funcionament de les institucions. Un dels nostres objectius és apoderar aquestes persones, parlar amb elles, amb les entitats, amb les associacions de veïns i establir un diàleg amb totes elles. Dialogar, parlar, discutir, trobar-nos, relacionar-nos, establir sinergies, etc. Són accions necessàries per generar un sentiment de pertinença i sobretot per generar una massa crítica que a curt o mitjà termini ens permeti transformar la nostra ciutat. I això és el que creiem que s’hauria de potenciar des de les institucions, polítiques que generin espais de trobada, que apostin per models participatius i que situïn les persones al centre de les polítiques públiques.

  1. Per què s’ha optat pel criteri de renovació a l’hora de confeccionar la llista?

Perquè creiem que és un procés natural que encaixa amb el moment que està vivint la societat en general i perquè això enforteix el projecte polític de la Crida per Valls-CUP. Vivim un moment de regeneració social, política, institucional, nacional i nosaltres com a ciutadans som contingut i contingent d’aquesta inèrcia social. La CUP ha detectat aquesta necessitat i per això ha impulsat la Crida, per crear un nou projecte polític municipal més ampli i transversal que possibiliti la participació de noves persones, col·lectius i/o sectors. La idea de constituir un equip de treball format per gent nova, amb persones amb llarga experiència i exregidors dóna consistència política al projecte i una gran capacitat de generar discurs i esdevenir un projecte propositiu capaç d’apoderar a les persones i generar massa crítica per transformar la nostra ciutat.

  1. L’obra de major envergadura que es durà a terme a Valls en els propers mesos serà la construcció del Museu Casteller de Catalunya. Que n’opina, de la seva ubicació i del projecte en si?

L’obra de major envergadura és l’autovia A-27 que, com denunciava el col·lectiu de veïns, ha suposat la destrucció del terme de Valls i va camí de convertir-se en una nova vergonya de la bombolla en infraestructures d’aquest país. Sobre el Museu Casteller hem estat molt crítics amb aquest projecte, sobretot pel que fa a la itinerància de la ubicació, al serial de noticies que han anat apareixent des de fa masses anys i l’ús electoralista que n’ha fet CIU (aquesta és la tercera primera pedra que es posarà). Tanmateix sabem que aquest projecte és una demanda llargament reivindicada per les colles i pels ciutadans així que esperem que es materialitzi l’obra el més aviat possible i tingui les repercussions culturals i econòmiques que totes esperem per Valls i sobretot pel Barri antic en quan a dinamització del barri. Seguirem atents a l’evolució de la licitació, recentment concedida a una empresa vallenca, a l’execució de les obres i al compliment del pressupost.

  1. Finalment, l’actual alcalde de Valls va titllar d’electoralista la sortida de la CUP dels consells de participació ciutadana. Que n’opina?

Fa temps que vivim un segrest, per part dels sectors de poder, dels conceptes que fins ara eren propis del llenguatge de l’esquerra transformadora: democràcia, independència, inclusió i cohesió social, emancipació, participació, etc. Observem que els sectors de poder han inclòs aquest conceptes en el seu llenguatge social però els han buidat de contingut, de manera que els han reduït a mer llenguatge sense un sentit clar de la lògica i de l’acció que comporten. Els consells de participació ciutadana en són un exemple. Són consells on es limita els participants, on es limita la incidència dels qui participen i on s’acaba imposant la voluntat del qui governa, per tant això no és participació! Hem intentat per tots els mitjans fer valer la nostra idea de participació ciutadana però aquest no encaixa en el concepte de democràcia participativa dels qui governen i per això finalment vàrem decidir abandonar els consells. Les eines de participació de l’actual ajuntament són de cara a la galeria i no funcionen perquè el govern actual no se les creu i per això no funcionen. De cara a aquesta nova legislatura valorarem de nou la idoneïtat de la nostra participació.

cropped-banner-web1.jpg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s